dissabte, 19 de gener de 2013


LA VALENTIA D'OPINAR EN PÚBLIC



Teresa Forcades, en el seu vídeo sobre la Grip A.
Font: Internet
'Quin valor!', és el que em va venir al cap quan vaig saber que Teresa Forcades havia obert la seva pàgina web (http://teresaforcades.wordpress.com/), lloc des del qual podem descarregar-nos alguns dels seus últims articles, conferències i entrevistes, així com interessants vídeos sobre vacunes.

Vaig pensar que si jo estigués en el lloc d'aquesta religiosa benedictina, metgessa i doctora en sanitat pública,    i no estigués d'acord amb aspectes del funcionament de la nostra sanitat (en particular, amb l'actual introducció a Catalunya de la vacuna del virus del papil·loma en el marc de vacunacions sistemàtiques en noies de sisè de primària, o en el cas de la vacuna de la Grip A),  em limitaria segurament a compartir les meves opinions amb familiars i amics. Potser, com a molt, repartiria alguns fulls entre els coneguts, de manera anònima i discreta. Aquesta actitud em permetria mantenir més o menys la consciència tranquil.la a la vegada que no m'exposaria a cap problema. És a dir, em permetria allò que en diem 'nedar i guardar la roba'.  

Però és suficient accedir al document següent sobre la vacuna del virus del papil·loma:


Virus del Papil.loma humà. Font. Internet
per adonar-se que el que impulsa a aquesta religiosa no és precisament nedar i guardar la roba. Teresa Forcades opina amb fonament, professionalitat, obertament i amb total llibertat sobre un tema que és actualment de gran interès públic, participant i influint d'aquesta manera amb gran rigor i generositat en la societat.

L'actitud de Teresa Forcades contrasta amb la que tenim majoritàriament els de la seva generació, grans experts a vigilar el què diem, i a qui, on i com ho diem, a mantenir un perfil baix i no destacar. Potser degut a que ens van criar pares i mestres que van viure la major part de les seves vides sota una dictadura, hem conviscut tota la vida amb frases com 'vigila què dius', 'no et fiquis en problemes', etc. I no sé si és per això però el cert és que tenim una nul.la tendència a dir públicament les pròpies opinions... Per por, per si de cas, per si ens sent no sé qui o per si passa no se què,... la realitat és que desportiquem molt 'en petit comité'... i callem del tot públicament.

Això ens porta, no només a no involucrar-nos en el que entenem com 'vida política', sinó inclús a apartar-nos del que seria la normal participació ciutadana. I ben mirat, no és el nostre deure i el nostre dret, participar en la societat? Què té que tenir d'extrany que els professionals, els experts en qualsevol matèria, opinin lliurement? Per què conformar-nos a que el món el moguin 'altres fils', a que la informació la distribueixin els grans mitjans, sense donar la nostra opinió públicament sobre aquells temes que coneixem a fons?

No parlar, no sentir, no veure.... o informar-se i participar?
Font: Internet

Teresa Forcades, des de la seva pàgina web, em recorda dues coses molt importants: a) la importància de  tenir una cultura que ens permeti tenir una opinió formada, rigorosa i lliure, i b) la necessitat i el deure de participar en la societat, no som a simples usuaris-expectadors, sinò com a membres actius i generosos.

Ningú de tots nosaltres és perfecte. Tots avancem amb les nostres limitacions. Però la nostra participació generosa en la societat és important. No deixem que les nostres pors ens impedeixin deixar el nostre gra de sorra en la construcció d'un món millor!