divendres, 25 de juliol de 2014

 LA BUFETADA

Si sou dels nostàlgics que veieu les reposicions del 'Verano Azul' i encara més si teniu l'ocasió de gaudir d'aquesta sèrie amb els vostres fills segurament haureu vist el capítol de La bofetada, un dels meus favorits.

Adolescents per la carretera, en bici i sense casc!
Eren els 80. Font: Internet
Verano Azul tenia la màgia de tractar temes reals, dels problemes i preguntes que passaven pel cap de qualsevol adolescent de l'època. Molt lluny (i perdoneu que doni el 'latazo' nostàlgic) d'aquestes sèries d'avui en dia per adolescents, plenes de personatges de plàstic que ni pensen ni es qüestionen res.

La bofetada va, com podeu imaginar, d'un conflicte pare-fill (vigileu: spoiler). El pare d'un dels adolescents de 'la pandilla' (Javi) el fa acompanyar-lo a  casa d'una família molt adinerada. L'objectiu de la visita és fer bona impressió i caure molt bé per tal d'aconseguir l'adjudicació d'un negoci. Pare i mare s'hi esforcen per 'fer-los la rosca' als rics tan com els és possible, però diguem-ne que el Javi... no està tan per causar bona impressió i acaba avergonyint el seu pare, qui al seu torn li dóna una bufetada.

Els pares de Verano Azul. Font: Internet
No us diré com segueix el capítol però sí que us faré recordar una escena que sempre m'ha cridat molt l'atenció. El pare del Javi parla amb un amic del que ha passat, i es lamenta del que ha vist a la cara del seu fill quan li ha pegat: més o menys diu que el seu fill no s'ha queixat, no ha dit res,... només m'ha mirat amb despreci.

Una de les coses als que els pares tenim més por (o hauríem de tenir més por) és a aquesta mirada de despreci dels nostres fills. Programats per 'aconseguir que els nens ens obeeixin', bé a la manera antiga ('porque soy tu padre') o bé a la moderna (mètodes conductuals diversos), algú s'ha deixat d'explicar-nos als pares de totes les generacions què és realment això de l'autoritat. I així, generació rera generació, es van repetint aquests 'conflictes generacionals' en una mida que va força més enllà del que seria normal i inevitable.

L'autoritat és la única cosa que fa que els fills ens facin (una mica) de cas, la única manera que confiïn en nosaltres. I l'autoritat ni s'imposa, ni s'aconsegueix amb teràpies conductuals. L'autoritat ve d'escoltar, de tenir una conducta irreprotxable, de saber reconèixer els errors i ser sincers.
Carlos González. El meu escriptor favorit sobre educació
infantil. Font: Internet

Us deixo aquesta cita del llibre Bésame Mucho, del pediatra Carlos González. Si teniu fills, és la
lectura més assenyada i útil que us puc recomanar:

No, cuando cedemos, cuando negociamos, cuando reconocemos nuestros errores, no perdemos el respeto de nuestros hijos. Antes bien, es cuando más lo ganamos.

divendres, 11 de juliol de 2014

EL FUTUR DELS NOSTRES FILLS

El futur professional dels nostres fills no consisteix només en que guanyin diners, sinò en que puguin realitzar una activitat laboral satisfactòria, que els permeti desenvolupar les seves aptituds i tenir la sensació de ser útils a la comunitat.

Per aquesta fi, el primer pas és òbviament la formació, i el segon, sens dubte, viure en un entorn que hagi apostat per la innovació, pel teixit industrial i no simplement pels diners fàcils i l'especulació. Perquè és obvi que per ser enginyer aeronàutic no cal només estudiar la carrera corresponent, sinò que hi hagi un lloc on es fabriquin avions. 

Munich: aquí els joves poden treballar per empreses com
 Siemens o BMW, que tenen a Baviera la seva seu central.
Font: Internet.
Vaig parlar en un post anterior sobre els deures dels rics en una societat. Els rics, els que tenen capital, tenen l'obligació moral d'emprendre projectes que no tinguin com a única finalitat els diners fàcils, sinò el benefici de la societat. I els governs, si realment representen la societat que els ha votat, tenen l'obligació de posar els mecanismes per a que s'avanci en aquesta línia. El govern ha de ser l'expressió de la ciutadania. Si no és així, per quin model de societat estem apostant?

Els que, com jo, viviu en una destinació turística, potser compartiu la sensació que ens estem convertint en un lloc de vacances desmadrades, on el nostre únic objectiu econòmic sembla ser viure dels turistes d'Europa que venen de farra  a emborratxar-se.
Una 'Party Boat' a la costa de Barcelona. Font: La Vanguardia
http://www.lavanguardia.com/vida/20140711/54410997458/baleares-turismo-desmadre.html

O posem remei, o els nostres fills, on podran treballar?