dilluns, 20 d’octubre de 2014

EL MILLOR DE NOSALTRES

La crisi de l'èbola ha fet passar per davant nostre bona part de les misèries i les grandeses humanes. De les misèries, val més no parlar. Prou mal gust de boca ens han deixat. De les grandeses, sí que val la pena fer ressó.

Hem sentit parlar aquests dies de persones que viuen per les persones, de gent que viu en el món real, en aquesta realitat on l'important i l'urgent no és la prima de risc ni els índexos bursàtils sinò la vida i la salud dels que m'envolten. De la gent que no s'amaga de les responsabilitats, que ens treuen les castanyes del foc, de gent valenta. De la gent generosa gracies a la qual, encara tenim esperança.

Llegiu aquests dies sobre ells. Potser la vostra visió del món canvïi.

dimecres, 8 d’octubre de 2014

MÈTODES I PROTOCOLS

La majoria de professors o professionals de les matemàtiques i/o l'estadística fa temps que observem un fenomen que sembla anar creixent. Molta gent aprèn correctament a usar una fórmula, aplicar una metodologia o seguir un procediment, però troba moltes dificultats en adaptar el que han aprés a diferents escenaris, veure les limitacions d'aquests mètodes i aplicar-los amb rigor a la realitat.

Aquest problema és conseqüència directa de la creença cada cop més generalitzada que els coneixements teòrics són inútils, no serveixen per 'la vida real' i que el que val la pena aprendre són 'coses pràctiques'. Aquestes 'coses pràctiques' acostumen a ser procediments i/o fórmules presentats a l'estil de receptes, de manera que no s'aprofundeix prou en el seu funcionament com per entendre què s'està fent realment.

D'aquesta manera creem un coneixement que, al no conèixer el fons ni estar ben cimentat, esdevé completament inflexible (quan paradoxalment no ens paren de dir que el professional actual ha de ser flexible), incapaç d'entendre les limitacions de les metodologies estudiades i incapaç d'adaptar-les a escenaris canviants. I així, desconeixedors del fons del problema que estiguem abordant, ens refugiem en el compliment estricte dels protocols i mètodes, sense anticipar-nos a les seves possibles limitacions.

És evident que aquesta manera de pensar ha arribat a molts àmbits de la nostra vida. Esteban, habitual comentarista d'aquest bloc i autor del molt recomanable http://conducirsinmiedo.blogspot.com.es/ fa temps que incideix en com els conductors actuals tendim cada cop més a refugiar-nos en el compliment estricte de les normes, més que en aprendre a conduir i contribuir així a un tràfic més fluid i segur.

Un exemple més del que estic comentat l'he llegit aquests dies als mitjans de comunicació, arran del primer cas de contagi d'Ebola al continent europeu. M'he fet un fart de sentir anomenar la paraula protocol. Però és cert que el protocol ha fallat, per una raó o una altra. Tenien prou experiència i formació els que van portar a terme aquest protocol? Coneixien a fons les autoritats el problema al qual ens enfrontàvem? Cal una reforma total de la nostra manera de pensar, aprendre i fer. Metodologies, eines i protocols són imprescindibles, Però només el sentit comú d'una persona amb una formació ben cimentada els pot dur a terme. El coneixement profund d'un tema és, i serà sempre, una eina insubstituïble.