diumenge, 16 de febrer del 2014

ELS VALORS QUE ENS DEFINEIXEN


Erasme de Rotterdam: figura clau de
 l'Humanisme. Font: Internet
Si un extraterrestre llegís les legislacions dels països occidentals segurament deduiria que el nostre valor fonamental és la vida humana, i que la seva dignitat i el dret a bens bàsics com la sanitat i l'educació formen la columna vertebral del nostre sistema de valors.
Però si aquest extraterrestre vingués a visitar-nos tindria certs dubtes que això fos cert, i potser acabaria deduint que els nostres valors fonamentals no giren al voltant de la dignitat de les persones, sinó de la propietat privada i el (suposat) dret a poder enriquir-se sense límit. 
Si la dignitat i la vida fossin el centre de la nostra actuació, les polítiques econòmiques serien molt diferents. Actualment molts nens del nostre entorn estan completament desemparats, sense cap llei que protegeixi alguns dels seus drets més fonamentals, la qual cosa condiciona totalment el seu futur. Una societat que tingués la dignitat humana en el centre de la seva actuació mai no permetria aquest extrem. Més encara quan no és cert que 'no hi ha diners', sinó simplement que la riquesa està concentrada en poques mans. Una societat basada en els valors de l'humanisme només veuria com a sortida a la crisi una sortida on en sortim tots. Augmentar les desigualtats com fins ara no és sortir de la crisi, és enfonsar-se en un sistema injust que arrossega i destrueix els valors fonamentals de l'humanisme, que llença per la finestra l'opció de construir una societat solidària i que es rebaixa fins servir 'valors' totalment diferents. I què en som si no tenim com a eix central de la nostra actuació el benestar de les persones? En què ens convertim? 
Us deixo amb un text... del segle XVI. Pertany al llibre Utopia, escrit el 1516 per l'humanista anglès Thomas More:
"Així, quan miro aquestes repúbliques que avui dia floreixen per tot arreu, no veig en elles - Déu em perdoni! - Sinó la conjura dels rics per procurar les seves pròpies comoditats en nom de la república. Imaginen i inventen tota mena d'artificis per a conservar, sense por a perdre-les, totes les coses que s'han apropiat amb males arts, i també per abusar dels pobres pagant-los pel seu treball tan poc diners com poden. i quan els rics han decretat que aquestes invencions es porten a efecte en benefici de la comunitat, és a dir, també dels pobres, de seguida es converteixen en lleis. "

diumenge, 2 de febrer del 2014

DE MICA EN MICA S'OMPLE LA PICA

El nostre camí, fet pas a pas. Font: Internet
La feina acostuma a venir tota junta, així que a finals de desembre i tot el mes de gener vaig estar absorbida per la meva feina de recerca a la vegada que el temps lliure se l'emportava la preparació dels exàmens de Farmàcia (segona carrera que vaig començar a estudiar fa uns anys).

En aquest període no he tingut ocasió de veure cap pel.lícula, ni de llegir cap llibre, ni de simplement filosofar, raó per la qual no he disposat ni de material ni de temps per aquest bloc. No he tingut temps de mirar per la finestra, ni de fer 'aturades en el camí' ni de reflexionar sobre cap tema 'trascendent'.

L'única cosa que he pogut fer és caminar, pas a pas. I, com tants cops a la vida, amb bona part de cansament. 

I és que la vida té pocs períodes en els que resulti un viatge tranquil, relaxant i feliç en el que veiem els nostres horitzons i tastem les mels de l'èxit. La vida té molt de caminar, pas a pas (com deia una cançó: 'malgrat el dubte, cal caminar'). Pas a pas fem el camí, la nostra història, a l'igual que de mica en mica s'omple la pica. I potser el més important no és l'èxit que aconseguim, sinó la tenacitat amb la que treballem i la història que escrivim.

Tot això que us vull transmetre avui ho va expressar Antonio Machado molt millor que jo, així que us deixo amb els seus versos:

Caminante, son tus huellas
el camino, y nada más;
caminante, no hay camino:
se hace camino al andar.

Al andar se hace camino, 
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca 
se ha de volver a pisar.

Caminante, no hay camino, 
sino estelas en la mar.

I amb una mica de retard: Feliç 2014!