diumenge, 8 de març de 2015

EL PLAER  DE L'ESFORÇ


Font: Internet
D'un temps ençà l'esforç és un valor a la baixa. Cada cop més ens pensem que les coses s'aconsegueixen amb 'estratègies', 'xarxes de contactes', reclamant o pagant... però ens oblidem de l'esforç.
Allunyem els nostres joves de l'esforç, com si això fos una experiència traumàtica, quan la realitat és que un dels grans plaers de la vida són les fites aconseguides a base d'esforç.
Mirar enrera i sentir-se orgullós del que s'ha construit: una família, una empresa, un descobriment científic, un projecte social... Qui pot donar això sino l'esforç?
Plantejar-se la vida com un passeig hedonista és un gran error perquè aquest passeig té un final, i aquest final només el podrem mirar amb dignitat sentint-nos orgullosos de les nostres fites.
Els nostres joves tenen dret a alguna cosa més que passar-s'ho bé i xatejar. Tenen dret a sentir-se orgullosos dels seus èxits, del que han construit, del que han deixat pels que vindran.


divendres, 6 de febrer de 2015

ADÉU, CIÈNCIA

Estic segura que la majoria de nosaltres estem convençuts de viure en una època marcada per la ciència, però jo tinc els meus dubtes. Entre d'altres coses, perquè ja no sé a què anomenem 'ciència'.

Fer ciència no és fàcil. Suposa incrementar el coneixement, i per això no hi ha un procediment mecànic ni ràpid ni fiable. Isaac Newton, Louis Pasteur, Albert Einstein no van fer els seus descobriments sinò després de molt de temps 'pensant', reflexionant... tot el contrari del món actual, centrat en la productivitat inmediata.

Si ens centrem en la productivitat inmediata mai no farem ciència d'alt nivell, perquè aquesta es basa en la reflexió pausada, en l'observació...o com es deia abans: la paciència és la mare de la ciència.

Molta gent em comenta coses de l'estil : 'he llegit al diari que un estudi científic...' i el citat estudi acostuma a ser normalment un treball estadístic que, massa vegades, poc aporta (per ser els seus resultats o bé previsibles o bé molt imprecisos). Però aquests 'estudis' es van multiplicant i multiplicant cada cop més, i són el que molta gent coneix actualment com a ciència.

La ciència, la d'alt nivell, la que realment obre les portes del coneixement i del progrés, és quelcom més complicat, més profund. Es basa en el coneixement, en el treball, en el rigor, en la paciència. I en la curiositat, en l'amor a la veritat i al progrés. Una societat que prima la productivitat inmediata no serà l'entorn per generar ciència. Potser generarà estudis i publicacions, però la Ciència en majúscules només sorgirà en aquell entorn, en aquelles societats, on hi hagi un autèntic amor pel coneixement i per la veritat.